Aquest dimarts 11 de desembre amb els alumnes de 4A, en un entorn immillorable com el d’Arenys de mar,hem descobert el mític món literari de Salvador Espriu. Hem conegut aspectes rellevants de la seva biografia, la fosca època que li va tocar viure, els personatges arenyencs, com l’Esperança Trinquis, font d’inspiració dels sinerencs.
Un agradable sol ha il·luminat els nostres passos vers la geometria dels alts xiprers, quan hem pujat al cementiri. Mentre en els nostres caps ressonaven els versos del poeta, que minuts abans el Pep Quintana, el nostre guia, ens recitava i ens ensenyava a entendre:
Quina petita pàtria
encercla el cementiri.
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre
Allà hem descobert la poesia d’Espriu, hem admirat els mausoleus i les escultures que s’alcen majestuoses. I, abans de marxar, ens “hem aturat”, com el mateix poeta ens indica, davant d’una tomba gairebé anònima i, junts, hem desitjat que Espriu “estigui somniat, sota la claror de Sinera, mars en calma”.
